El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina situada a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El monestir, construït entre els segles IX i XIV, destaca pel seu impressionant claustre. Va ser el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1931. Forma part del Museu de Sant Cugat.
Els orígens del monestir se situen en el segle IX quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa. La basílica paleocristiana, construïda el segle V per al culte de les relíquies del màrtir, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creu existia ja una comunitat de monjos.En els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres per la zona del Penedès i el Bages, restaurant i creant noves esglésies que resultaren transcendentals en la repoblació d'aquestes zones. L'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes capitanejades per Almonsor va afectar al monestir i fou la causa de la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destruït i l'arxiu cremat. La desfeta va ser molt greu i afectà tota la zona, inclosa la ciutat de Barcelona. Passat el perill, el 986, l'abat Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II.
El claustre
El més destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu impresionant claustre. Es tracta d'un clar exemple de l'art romànic català i va ser construït al segle XII sobre un d'anterior. En el segle XVI se li va afegir un segon pis i es va construir també l'atri d'entrada.
Els orígens del monestir se situen en el segle IX quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa. La basílica paleocristiana, construïda el segle V per al culte de les relíquies del màrtir, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creu existia ja una comunitat de monjos.En els inicis del segle X la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de Sant Cugat prenien part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres per la zona del Penedès i el Bages, restaurant i creant noves esglésies que resultaren transcendentals en la repoblació d'aquestes zones. L'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes capitanejades per Almonsor va afectar al monestir i fou la causa de la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destruït i l'arxiu cremat. La desfeta va ser molt greu i afectà tota la zona, inclosa la ciutat de Barcelona. Passat el perill, el 986, l'abat Odó reféu el monestir i el patrimoni i obtingué una confirmació global dels seus béns del rei franc Lotari i sis anys més tard del papa Silvestre II.
El claustre
El més destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu impresionant claustre. Es tracta d'un clar exemple de l'art romànic català i va ser construït al segle XII sobre un d'anterior. En el segle XVI se li va afegir un segon pis i es va construir també l'atri d'entrada.